Resultats de la cerca

Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració amb Zeno i…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, José Moreno Ballesteros, i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a mestre de composició Començà escrivint música simfònica La ajorca de oro , Capricho romántico , Cuadros castellanos , Zoraida , però aviat s’orientà cap al teatre musical, gènere en el qual s’especialitzà El 1925 estrenà la seva primera sarsuela, La mesonera de Tordesillas , al Teatro de la Zarzuela La seguiren altres, com Luisa Fernanda 1932, La chulapona 1934, Maravilla 1941, La Caramba 1942, La ilustre moza 1943, Polonesa 1944, Sierra…

Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort Escriví molta música teatral De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde 1706 i Don Chisciotte in Sierra…

Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…