Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben…
Thoinot Arbeau
Música
Teòric de la música francès.
Les notícies sobre la seva vida són força escasses només se sap que el 1530 fou ordenat de sacerdot i que el 1574 esdevingué canonge a Langres Es dedicà a l’estudi de la dansa i escriví el tractat Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , publicat a Langres el 1588 L’obra és escrita en forma de diàleg entre l’autor i Capriol, un advocat que sosté que la dansa és un complement necessari d’aquesta professió i que presenta cinquanta passos pavana, moresca, allemande Nombroses…
soldadura
Música
Enllaç melòdic entre dues unitats formals juxtaposades (juxtaposició).
a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal…
jota
Música
Dansa de metre ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb…
canonges
Música
En l’orgue, els tubs de façana que complementen l’ornamentació del conjunt de la caixa de l’instrument, emplaçats per raons de simetria o segons la decoració exterior.
No pertanyen a cap joc i no sonen, són muts
forma binària
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma amb dues parts complementàries.
Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…
música de Corea
Música
Música desenvolupada a la península de Corea.
Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la primeria dels…
Les rondalles de paper
Rondalles per a explicar i rondalles per a llegir A Martorell, pedagog, amb el Grup Escolar de Sarrià el 1938 dirigint una sessió de lectura a l’aire lliure Associació de Mestres Rosa Sensat/Fons Artur Martorell Les rondalles, durant temps i temps transmeses de forma oral, van arribar al paper amb la difusió de la impremta i la feina dels recopiladors Els canvis ocorreguts amb l’inici de la societat industrial van fer possible que la cultura que es transmetia oralment de generació en generació es recollís en forma escrita Aquest fet va suposar grans canvis en la comunicació que afectaren…
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…