Resultats de la cerca

Estudià música amb Charles Burney Gràcies a la recomanació de James Nares, el 1756 ocupà la plaça d’organista a Doncaster, on conegué el compositor FW Herschel, més tard astrònom del rei Jordi III, i hi establí una sòlida amistat Miller exercí un paper molt important en la vida musical de la regió de Doncaster Entre les nombroses activitats que dugué a terme destaca la direcció del Festival de Sheffield el 1778 Compongué obres per a la litúrgia anglicana, com The Psalms of David i David’s Harp , i també obres instrumentals, com els solos per a flauta, opus 1, i les sis sonates,…

Començà com a cantant de folk als bars de Toronto, però aviat la seva veu clara, unes lletres molt poètiques, reivindicatives i intelligents, i el so sobri de la seva guitarra acústica la llançaren a la fama i es convertí en un mite de la generació dels joves nord-americans dels anys seixanta i setanta El seu disc Ladies of the Canyon 1970 conté l’himne hippy Woodstock , que popularitzà el conjunt Crosby, Stills, Nash and Young Mitchell, molt creativa, prescindí de la comercialitat i mirà de no estancar-se en un estil Així, doncs, passà del folk al pop, el jazz , la música ètnica i d’…

Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick…

Fou alumna del Conservatori de Madrid, on es diplomà el 1953 Un any després participà en un concert de l’Orquestra Nacional d’Espanya El 1958 començà a impartir classes al Conservatori de Madrid, però aviat es traslladà a Londres, on fixà la seva residència i on debutà en un concert l’any 1963 Des del 1973 és professora de la Royal Academy of Music La seva carrera de solista internacional l’ha portat a fer nombroses actuacions a Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó, sovint acompanyada per algunes de les millors orquestres del món No menys important ha estat la seva trajectòria discogràfica…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i ha impartit…

Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…

Nascuda en el si d’una família aficionada a la música, a quinze anys, una beca li permeté accedir al Trinity College of Music de Londres Debutà, com a mezzosoprano , en el paper de Cherubino, de Les noces de Fígaro , a la Welsh National Opera, l’any 1962 El 1969 debutà als Estats Units i el 1985 cantà al Metropolitan de Nova York en Otello G Verdi Posteriorment, el director James Lockhart l’estimulà per canviar a la tessitura de soprano Cantà dirigida per Klemperer, Solti, Kleiber i Strehler, entre d’altres, i fou una de les més grans especialistes en el repertori mozartià També destacà…

Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest…

Fou la més coneguda i influent de la primera època del blues i el jazz  Debutà el 1910, i a partir del 1912 treballà en espectacles itinerants com a cantant i ballarina, encara que no assolí fama fins el 1922 El seu primer enregistrament, Down Hearted Blues 1923, fou un gran èxit, i durant els anys següents gravà més de cent cinquanta cançons amb acompanyants com James P Johnson, Louis Armstrong, Tommy Ladnier i altres reconeguts músics de jazz Entre aquestes peces destaquen Backwater Blues 1927, After You’ve Gone 1927, Alexander’s Ragtime Band 1927 i Nobody Knows You When You’…

En funció del repertori, el conjunt inclou un nombre variable de contratenors -entre quatre i quinze-, als quals ocasionalment s’associen instrumentistes Des dels inicis, els fundadors decidiren que Pro Cantione Antiqua havia de ser una agrupació formada per solistes, ben establerts en la seva professió, on cadascun d’ells tingués experiència d’actuar en grup Els seus membres han participat en els principals enregistraments d’obres de JS Bach, GF Händel, MA Charpentier, C Monteverdi, J Haydn i H Schütz, i han actuat com a solistes convidats en cors com el del King’s College de Cambridge i l’…