Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
Pedro Bermudes
Música
Compositor d’origen andalús actiu a Mèxic i al Perú.
El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes
Ginés de Boluda
Música
Compositor castellà.
Possiblement ocupà el càrrec de mestre de capella a la catedral de Cadis abans d’installar-se a Conca el 1578 El 1580 succeí Andrés de Torrentes com a mestre de capella de la catedral de Toledo En aquest centre s’ocupà de millorar el nivell dels infants del cor i de la capella, de buscar i formar bons cantors i de dotar de nova música l’arxiu Deixà Toledo el 1593 i, cap al 1597, s’installà a Sevilla, sense que se li conegui cap altra destinació musical durant aquest temps Fou molt valorat pels seus contemporanis La seva producció musical consta de diverses obres litúrgiques,…
Melchor Robledo
Música
Compositor de probable origen castellà actiu principalment a Tarragona i Saragossa.
La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció…
Aloys Fuchs
Música
Musicòleg austríac d’origen moravià.
Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…
esquella
Música
Campana feta amb planxa de metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa a una cavitat També és conegut pels noms de picarda, picarola, truc, cabronera, tringola, borromba i borrombí Les esquelles estan construïdes amb una planxa de metall plegada en forma tubular o cilíndrica recoberta amb una part de coure -algunes vegades, tan sols fragments-, que és el que dona la qualitat sonora al material després de la fosa L’ansa és del mateix material i prou ampla perquè pugui ser subjectada al collar de l’animal El batall de les esquelles pot ser fet de fusta, banya, os, cuir o ferro, i sovint és obra del…
Bartolomé Ramos de Pareja
Música
Teòric musical andalús actiu a Itàlia.
Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que…
publicitat i música
Música
Els lligams que es poden establir entre música i publicitat són molt anteriors al període en què s’han desenvolupat els actuals mitjans de comunicació.
De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la música…
música de Niça
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Niça.
Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el Maccarani, un…
Les noves migracions
El mapa representa una aproximació al volum dels moviments migratoris internacionals de la segona meitat del segle XX mitjançant una mesura indirecta, que consisteix en la variació del nombre d’estrangers per estats entre el 1950 i el 2000, i les direccions dels fluxos migratoris més destacats Durant la segona meitat del segle XX es constitueixen uns grans focus d’immigració El primer, format pels Estats Units i el Canadà, rebé durant la dècada dels anys cinquanta un volum important de refugiats procedents dels països de l’est d’Europa, sense descomptar un nombre significatiu de…