Resultats de la cerca

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…

La utilització d’aquest terme és recent En un principi els cants destinats al solista estaven recollits en el cantatorium , i els destinats al cor, en l' antiphonarium missae Quan tots ells foren agrupats en un sol volum, aquest començà a ser conegut com a liber gradualis Pren el seu nom d’un dels cants sollístics del propi de la missa Amb el temps, el gradual o antiphonale missarum inclogué tots els cants del propi i, més tard, també els de l’ordinari L’edició oficial vaticana del gradual romà data del 1908 El 1974 es publicà a Solesmes el Graduale Triplex , que completà les melodies…

L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents, en què els…

Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que actualment està…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Consta de tres tubs de canya de diferent llargada, amb llengüeta senzilla idioglota Dos dels tubs, amb quatre o cinc forats digitals, es toquen cadascun amb una mà, el més curt a la mà dreta i el més llarg a la mà esquerra El tercer tub, sense forats digitals, és el bordó, el qual acostuma a estar lligat al tub melòdic llarg mitjançant un fil de metall Per fer sonar l’instrument, l’instrumentista es posa les tres llengüetes dins la boca i utilitza la tècnica de respiració circular S’utilitza per a acompanyar bona part de les…

Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat El toquen dos músics -els txalapartariak -, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges degudament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les danses on la…

No és gaire freqüent, llevat del cas particular del rèquiem, en el qual és habitual fer-ho així