Resultats de la cerca

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…