Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Józef Kozlovski
Música
Compositor polonès.
Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…
Blanca Selva i Henry
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga francesa d’origen català.
Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música de Barcelona…
Orquestra Simfònica de l’Estat Rus
Música
Orquestra fundada a Moscou el 1936 amb músics que havien format part d’altres orquestres de la capital russa.
Es presentà en un concert a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, i uns quants mesos més tard realitzà la primera gira per l’URSS Aleksandr Gauk en fou el primer director 1936-41, i l’han succeït Natan Rakhlin 1941-45, Konstantin Ivanov 1946-65, Jevgenij Svetlanov 1965-2000 i Vasilij Sinajskij, director artístic i de l’orquestra des del 2001 El seu repertori està dedicat bàsicament a la música russa, i compositors com S Prokof’ev, A Khačaturjan, D Kabalevskij i D Šostakovič han dirigit la formació en la interpretació de les seves obres El mateix Šostakovič i T Khrennikov, entre d’altres,…
Philharmonia Orchestra
Música
Orquestra britànica fundada el 1945 per Walter Legge, directiu de la casa EMI.
Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli director musical…
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…
Els XXV Jocs Olímpics d’Estiu. 1992
A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…
Massagran, Pere Vidal, Les Tres Bessones: la literatura infantil. 1910-2008
La literatura específicament infantil i juvenil és una necessitat de les societats urbanes industrials modernes En general, les produccions pròpies d’aquesta literatura es combinen amb les traduccions i les adaptacions El text rep, molt sovint, el suport de les illustracions Textos i dibuixos han anat obrint el pas a la confecció de fullets, àlbums, adaptacions teatrals, còmics, sèries televisives, films, vídeos, CD, jocs d’ordinador, webs, espots per a You Tube Dins de la literatura infantil catalana, les més universals són Massagran des del 1910, Pere Vidal des del 1966 i Les Tres Bessones…
Modest Petrovic Musorgskij
Música
Compositor rus.
Vida Fill d’una família aristocràtica rural, la seva mare l’introduí en la música culta, mentre que la seva dida el posà en contacte amb la cançó popular Quan tenia deu anys la família es traslladà a Sant Petersburg, on Modest fou alumne de piano d’A Herke a l’escola de Sant Pere i Sant Pau El 1851 passà a l’Institut Komarov, pas preliminar per a entrar a l’Escola de Cadets, d’on sortí el 1856 convertit en oficial El 1852 compongué per als seus companys la seva primera obra coneguda, la Polka Porte-enseigne Un primer intent d’escriure una òpera, Han d’Islande , es concretà durant un temps,…
Aristòtil
Música
Filòsof i científic grec.
Vida Fou deixeble de Plató a l’escola que aquest creà, l’Acadèmia En morir el seu mestre 347 aC, inicià una època de viatges que el portaren a esdevenir, durant tres anys, el preceptor del futur rei de Macedònia, Alexandre el Gran De retorn a Atenes, fundà la seva pròpia escola, el Liceu també coneguda com escola peripatètica Probablement, per a la història de la música, Aristòtil ha estat més important per la influència que el seu pensament va exercir sobre certs teòrics Aristoxen i, més tard, J Tinctoris, V Galilei, etc, que no pas pel volum de textos consagrats a aquest art De…