Resultats de la cerca

Es traslladà a Anglaterra el 1920, on es formà com a violinista a la Royal Academic of Music de Londres El 1937 participà en uns cursos de composició impartits per N Boulanger Les seves primeres composicions daten del 1937, any que escriví, entre altres, Three Greek Epigrams i Quartet de corda Més tard, l’estrena d’altres obres seves, com la Suite per a clarinet 1943 o el Rèquiem 1956, amb un llenguatge influït per B Bartók i I Stravinsky, li proporcionà un gran prestigi El seu estil musical fusiona sonoritats africanes amb elements avantguardistes, tot creant un llenguatge molt personal d’…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment els amplià a Alemanya Debutà a Bielefeld el 1969 com a Venus Tannhäuser , paper que repetí en diversos teatres germànics i també a l’Òpera de San Francisco El 1974 fou Siglinde La valquíria al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres Un any després interpretà el paper d’Eva Els mestres cantaires de Nuremberg a Bayreuth i San Francisco Especialitzada en R Wagner, el 1989 es presentà al Metropolitan de Nova York com a tercera Norna El capvespre dels déus El seu repertori inclou igualment papers destacats d’…

Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…

Els papamosques muscicàpids, ja esmentats, comprenen una extensa família euroasiàtica i africana, integrada per centenars d’espècies i desenes de gèneres, que per a determinats sistemàtics constituiria una superfamília que inclouria els túrdids i els sílvids Com dèiem, el tret que millor caracteritza el papamosques i el mastegataxtes, a part el bec ample i amb pèls o vibrisses a les comisures, és la caça d’insectes a l’aguait, des d’una perxa, d’on volen per atrapar la presa

Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…

Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…

La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d…

Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres…

També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…