Resultats de la cerca

Vida Fou collaborador habitual de "La Vanguardia" i "El Día Gráfico", a més de la seva participació en altres publicacions periòdiques Impulsà la creació, a Barcelona, del Museu del Teatre i de la Música, del qual esdevingué conservador Entre la seva obra cal destacar La dansa i el teatre 1908, Entre el telar y el foro 1910 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1926 També és autor de diverses novelles i obres teatrals escrites en castellà Bibliografia Complement bibliogràfic Bertran, Marc Jesús Los Maestros Cantores de Nürenberg , Barcelona 1905…

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del…

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona, 1983 De la seva producció com a…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d' Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…

Vida Fill d’Antoni Palau i Dulcet, orientà aviat la seva carrera cap a la crítica cinematogràfica i musical Collaborà en publicacions com "El Matí", "Mirador" i "Destino" Publicà diferents biografies de caràcter divulgatiu Beethoven 1945, Mendelssohn 1948, Vida de Wagner 1945 En un to similar redactà Historia de la ópera de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss 1951, obra en què, mitjançant una ordenació nacional molt en ús, intentà reconstruir la història d’aquest gènere profà i cortesà De Monteverdi a Puccini, de Lully a Ravel, de Schütz a Berg, de Glinka a Stravinsky, Palau passà revista a…

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya 1928 i…

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de…

El seu pare, professor de violoncel, li donà les primeres lliçons de música Continuà la seva formació a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig i teoria, Enric Morera harmonia i Josep Soler violoncel El 1925 guanyà el Concurs Parramon de Barcelona amb un jurat presidit per Pau Casals Formà part de l’orquestra, dirigida per Blai Net, que tocava al cinema Coliseum Destacat intèrpret de música de cambra, pertanyé a conjunts com el Quintet Català, el Quartet Labor Artis i el Trio Bocquet El 1931 participà en la presentació…