Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Orquestra Filharmònica de Nova York
Música
Orquestra fundada a la ciutat de Nova York l’any 1842, la qual cosa la converteix en la més antiga dels Estats Units i una de les més antigues del món.
Des de l’origen ha demostrat un caràcter pioner que l’ha dut a apostar per la música més innovadora de cada moment Així, ja el 1893, estrenà la Novena simfonia , d’A Dvorák, coneguda com la simfonia del "Nou Món", interpretada per primera vegada al Carnegie Hall Entre els directors que han estat al capdavant de la Filharmònica de Nova York destaquen G Mahler 1909-11, A Toscanini 1928-36, D Mitropoulos 1949-58, L Bernstein 1958-69, P Boulez 1971-77 i Z Mehta 1978-91, entre molts d’altres Kurt Masur la dirigeix des del 1991 i Colin Davis n’és el principal director convidat Al llarg…
Cinema català: entre la recerca de la identitat i la crisi industrial
El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…
La dècada Sónar
Actuació del grup To Rococo, Festival Sónar 2005, Barcelona J Martín-EFE Que en l’àmbit musical es pugui prendre el nom d’un únic festival com a forma de qualificar tota una dècada, i que, alhora, aquest període es perllongui ja tretze anys, són fets indicatius de l’impacte que el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia ha tingut no solament en l’escena de la música electrònica sinó també en la vida cultural de Catalunya i, sobretot, en la seva projecció internacional En l’actualitat, el Sónar és una cita habitual per als seguidors de la música popular contemporània d’arreu del món, amb…
Editar llibres en català avui
Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre més alt possible d’àmbits…
Béla Bartók
Música
Compositor, pianista, etnomusicòleg i professor hongarès.
Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…
La immigració i els seus reptes
El context Immigrants fent feines agrícoles, Peralada, sd R Townsend-Index Els Països Catalans, una de les destinacions preferents de les migracions interiors durant les darreres dècades del franquisme, han esdevingut un pol d’atracció de les migracions internacionals en els darrers anys, sobretot des del final de la dècada del 1990 No és un fenomen nou, ja que la història dels Països Catalans és inseparable de la metàfora del gresol, de la barreja de poblacions diverses en el transcurs dels segles Així mateix, cal tenir ben present que el fenomen migratori, tal com recorda la demògrafa Anna…
L’extensió de l’antifranquisme
Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual republicana…
Estabilitat del règim, febleses de l’oposició
Ban de l’alcalde de Girona sobre l’obligatorietat del vot, 11-11-1954 AHCG / JSC Des de la perspectiva del règim franquista, la fi dels anys quaranta comportà la gradual superació de l’ostracisme a què s’havia vist reduït després del 1945 En la mesura que l’esclat de la guerra freda havia transmutat Franco de vestigi del feixisme vençut en pioner de l’anticomunisme occidental, a partir dels anys 1949-50 començaren a arribar a Madrid senyals de la rehabilitació internacional del Caudillo préstecs de la gran banca nord-americana, aixecament de les sancions morals de l’ONU, retorn d’ambaixadors…