Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Lluïsa Casagemas i Coll
Música
Compositora.
Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces breus per…
,
Lluïsa Bosch i Pagès
Música
Arpista i compositora catalana.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a arpa, com el…
Lluïsa Fons i Ruiz
Música
Soprano valenciana.
Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d’aquell…
Maria Lluïsa Cortada i Noguero
Música
Clavecinista i musicòloga catalana.
Vida Estudià a Barcelona, i després ho feu a l’Escola Superior de Música de Munic, on s’especialitzà en clavicèmbal A l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena continuà aprofundint la tècnica d’aquest instrument, i posteriorment ho feu amb Kenneth Gilbert i Gustav Leonhardt Parallelament als seus estudis inicià una important tasca concertística que la portà a participar en recitals arreu d’Europa i dels EUA Enregistrà diversos discs, particularment de música catalana per a teclat i, més concretament, de l’Escola de Montserrat El 1998 es doctorà en història de l’art especialitat musicologia a la…
Maria Lluïsa Vela i Lafuente
Música
Soprano valenciana, mare del baríton L. Sagi Vela i germana de Telmo Vela.
Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas
Música
Pianista i compositora.
Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya
,
Telmo Vela i Lafuente
Música
Violinista i compositor valencià, germà de Lluïsa Vela.
Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual collaborava…
Marçal Cervera i Millet
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i gambista.
Fill d’ Ernest Cervera i germà de la violinista Montserrat Cervera , nasqué accidentalment a Cuba, i als tres anys tornà a Catalunya Fou deixeble de Lluís Millet i Farga, Joan Massià, Paul Tortelier i Gaspar Cassadó Membre fundador, amb la seva germana, del Quartetto Brahms de Roma 1963 Fou membre del Collegium Musicum Zürich, dirigit per Paul Sacher, i del Musikkollegiums Winterthur, i solista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne Des de la dècada de 1970 fou professor als conservatoris de Colònia, Friburg i Lausana Dels seus nombrosos enregistraments cal esmentar les sonates per a viola de…
,
Enrico Toselli
Música
Pianista i compositor italià.
Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un…
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el…