Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
José Luis Lopátegui i Rodríguez
Música
Guitarrista valencià.
Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga dirigida per…
Rudolf Laubenthal
Música
Tenor alemany.
A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres operístics d’arreu…
George Frederick Pinto
Música
Compositor anglès.
El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3, diverses sèries…
La Caramba
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu andalusa María Antonia Vallejo Fernández.
El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada a la…
Ossip Solomonovich Gabrilovich
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor rus naturalitzat nord-americà.
Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí fins l’any…
Theremin
Música
Instrument electròfon basat en un circuit oscil·lant.
Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit a vegades com…
embocadura
![](/sites/default/files/media/GEM/A095509.jpg)
Embocadura de la trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part superior d’alguns instruments aeròfons a la qual s’apliquen els llavis de l’intèrpret per a produir el so.
Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-…
Zara Nelsova
Música
Violoncel·lista canadenca naturalitzada nord-americana.
De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el concert per a…
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne nacional de…
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…