Resultats de la cerca

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l’Estat espanyol i en…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Munic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista Feminal…

Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…

L’any 2013 va ser tant o més intens que l’anterior pel que fa a mobilitzacions i protestes en l’àmbit educatiu Cal atribuir-ne la causa al projecte de llei del ministre Wert, a les retallades i exigències per a les beques i, a les Illes Balears, al decret de trilingüisme del Govern Bauzà Hi va haver vagues d’estudiants els dies 6, 7 i 8 de febrer i el 20 de novembre, i vagues generals a tot el sistema educatiu català el 28 de febrer, el 9 de maig, el 24 d’octubre i el 5 de novembre Molts ajuntaments de ciutats catalanes van oferir ajudes per al menjador escolar després que el Govern reduís…

L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va…

Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011 El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost obres i manteniment de les installacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model lingüístic de l’escola…