Resultats de la cerca

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…

Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…

El 2011, es van complir setanta-cinc anys del cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936, que desencadenà la Guerra Civil Espanyola Amb relació a aquesta efemèride es van organitzar diverses activitats, per bé que la seva repercussió no va ser l’esperada quant al nombre d’actes commemoratius Aquest any es va poder constatar una sensible disminució general d’aquest tipus d’esdeveniments, fruit de la conjuntura econòmica i les polítiques d’austeritat pel que fa al finançament públic Tampoc es va percebre una inflació, més gran de l’habitual, de títols sobre la Guerra Civil La Filmoteca de…

El destacat historiador Enzo Traverso dreta participant en el congrés “Europa, 1939 L’any de les catàstrofes” © Generalitat de Catalunya El 2009 va ser un any carregat d'efemèrides potencialment significatives relacionades amb l'etapa republicana 1931-39 i la guerra civil 1936-39 Així, cal remarcar el 70è aniversari de la finalització de la guerra civil i del conseqüent inici de l'exili republicà, que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de milers de persones que van fugir de les tropes franquistes, amb la celebració de diverses activitats commemoratives --que tenen com a eix…

El 2010 es recordarà com l’any en què el concepte de “memòria històrica”, associat amb el cicle República-Guerra-Franquisme, es va installar definitivament en la consciència pública, i això va multiplicar els actes que demanaven la “recuperació” d’allò que la dictadura franquista havia tractat d’encobrir o ocultar i, sobretot, va multiplicar l’atenció pública que s’hi prestava “L’afer Garzón” exjutge de l’Audiència Nacional, que va incoar una investigació sobre els crims del franquisme, fet que li va suposar la suspensió de les seves funcions sota el càrrec de “prevaricació” va servir per a…

Com no podia ser d’altra manera, el 2017 van tenir rellevància nombrosos treballs relacionats amb l’actualitat política catalana o que hi tenen un clar rerefons JB Cullà va signar El tsunami , una anàlisi de la important transformació que ha patit el panorama de les forces polítiques al Parlament des de la darrera dècada del segle XX Francesc Marco va publicar La generació de la independència , un seguiment d’aquest moviment amb una cronologia similar a l’anterior També cal esmentar el treball del britànic Andreu Dowling, que va presentar La reconstrucció nacional de Catalunya , en què s’…

Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…