Resultats de la cerca

Vida Estudià piano i percussió al Conservatori de Música de Barcelona, on es graduà l’any 1973 amb un premi extraordinari en percussió Més tard fou alumne del percussionista alemany Siegfried Fink, amb el qual el 1974 anà a perfeccionar els seus coneixements a Suècia Es diplomà en percussió a la Universitat de Würzburg el 1987 Fou catedràtic al Conservatori de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica És autor de diverses obres didàctiques sobre percussió, entre les quals destaquen Xilofon I-II Barcelona, 1982 i Marimba I Barcelona…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d' Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També…

Vida Fill d’Antoni Palau i Dulcet, orientà aviat la seva carrera cap a la crítica cinematogràfica i musical Collaborà en publicacions com "El Matí", "Mirador" i "Destino" Publicà diferents biografies de caràcter divulgatiu Beethoven 1945, Mendelssohn 1948, Vida de Wagner 1945 En un to similar redactà Historia de la ópera de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss 1951, obra en què, mitjançant una ordenació nacional molt en ús, intentà reconstruir la història d’aquest gènere profà i cortesà De Monteverdi a Puccini, de Lully a Ravel, de Schütz a Berg, de Glinka a Stravinsky, Palau passà revista a…

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la…

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de…

El seu pare, professor de violoncel, li donà les primeres lliçons de música Continuà la seva formació a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig i teoria, Enric Morera harmonia i Josep Soler violoncel El 1925 guanyà el Concurs Parramon de Barcelona amb un jurat presidit per Pau Casals Formà part de l’orquestra, dirigida per Blai Net, que tocava al cinema Coliseum Destacat intèrpret de música de cambra, pertanyé a conjunts com el Quintet Català, el Quartet Labor Artis i el Trio Bocquet El 1931 participà en la presentació pública de l’entitat…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i…

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li demanà…

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les…