Resultats de la cerca

La programació del festival inclou concerts orquestrals i de música de cambra, recitals a càrrec de prestigiosos grups i solistes, el Cicle de Música del Segle XX -que té com a objectiu principal l’estrena d’obres de compositors actuals i la interpretació d’obres del repertori contemporani-, el Cicle Ricard Viñes -deu recitals de piano en què sobres del segle XX- i el Cicle de Joves Intèrprets Entre els solistes que han assistit a les diferents edicions d’aquest esdeveniment destaquen Yehudi Menuhin, Ruggiero Ricci, Jean-Pierre Rampal, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Joaquín Achúcarro,…

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…

Vida Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres peces de Pep…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava i Antonio…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’…

De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de glòria, un…

Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…

Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes