Resultats de la cerca

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Un dels artistes més innovadors dins del panorama musical de l’Estat espanyol, fou pioner en la pràctica de la música electroacústica Començà els estudis musicals a Las Palmas, on fou alumne de Luis Prieto El 1945, a Barcelona, assistí a les classes de Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall, i més tard amplià els estudis a Madrid, on formà part de la Generació del 51 Fou en aquesta darrera ciutat on, per mitjà del compositor xilè Pablo Garrido, entrà en contacte amb el dodecatonisme Durant els anys cinquanta i seixanta estudià successivament a París, Ginebra i Darmstadt, i es…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà performances i…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R Schumann, H Wolf i R Franz…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…