Resultats de la cerca

Fill d’un empresari català establert a les Filipines i d’una filipina d’origen espanyol, després de residir un temps a Barcelona el 1954 s’establí amb la seva família a Madrid Abans de centrar-se sobretot en la música, es dedicà també a la pintura i al cinema, activitats que juntament amb la literatura continuà al llarg de tota la seva vida El 1963 anà a París, on feu algunes exposicions, i el 1967 participà en la Biennal de São Paulo i participà també en el rodatge d’algunes pellícules L’interès per Bob Dylan i Georges Brassens i la bona acollida de cançons que havia escrit per a la seva…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…