Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a Barcelona Aquí dugué a…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…

Rebé del seu pare, Joan Llongueres i Badia , els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M de Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals  La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973, una sarsuela, sardanes Marició i música religiosa A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l’Estat espanyol i en…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres…