Resultats de la cerca

L’accent mètric principal se situa immediatament després de la divisòria La collocació de les barres segueix l’accentuació mètrica natural de la música, que és la que determina la tria del compàs en què s’escriu

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Per extensió, s’aplica a la música amb el significat semblant d’accent mètric -especialment l’accent corresponent al nivell mètric del compàs, anomenat sovint ’temps fort', tot i que pot referir-se a qualsevol nivell del metre-, no necessàriament coincident amb l’accentuació del text

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en…

Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…

Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó sobre la…

Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…

Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…

Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…