Resultats de la cerca

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

Estudià cant a Frankfurt, on fou deixebla d’A Kohmann Debutà el 1920 a Heilbronn amb Undine , d’A Lortzing Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’Aquisgrà 1922-28 i de Hannover 1928-33 Després d’un any a Dresden, ingressà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el moment de la seva retirada dels escenaris 1957 El 1936 debutà al Covent Garden de Londres interpretant l’Eva d' Els mestres cantaires de Nuremberg , i hi tornà en temporades successives amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart i R Wagner El seu repertori inclogué ocasionalment personatges d’òperes de Cajkovskij i G…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano, cançons, oratoris…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…

Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX

Estudià als conservatoris de Clarmont d’Alvèrnia i París i, després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Joves Directors d’Orquestra de Besançon, fou sollicitat a l’Òpera de Dijon El 1960 passà a dirigir l’Òpera de Metz, i al mateix temps fundà la companyia lírica Les Baladins Lyriques amb S Lafaye El 1963 fou nomenat director de l’Òpera Còmica, amb la qual ha mantingut una intensa activitat en el camp discogràfic i concertístic, amb actuacions fora de França El 1977 fou director d’animació musical d’Évry i fundà el grup Les Solistes de France Vinculat a la difusió de la…

Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R Clemencic i P…

Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction…

Nascut en una família de músics, inicià la seva educació musical de molt jove Al Conservatori de París obtingué el primer premi de percussió Posteriorment reorientà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1963 es traslladà als Estats Units, on fou deixeble d’E Leinsdorf, P Monteux i L Stokowski De retorn a Europa, fou nomenat director del Teatre de Metz i, el 1968, del Capitoli de Tolosa, del qual fou director general entre el 1973 i el 1982 Convidat a dirigir altres teatres de França i d’altres països, hi combinà l’òpera i el repertori simfònic Des del 1987 és el…

Format a la Universitat de les Arts de Tòquio, el 1966 es desplaçà a París, on estudià al Conservatori Nacional Superior de Música amb A Jolivet, H Dutilleux i O Messiaen El 1971 guanyà el Premi Lili Boulanger, el 1974 el Gran Premi de Composició de la SACEM Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música i el 1985 el Premi Florent Schmidt de l’Acadèmia de Belles Arts de París Professor de l’Escola Normal de Música de París, rebé encàrrecs d’importants institucions musicals, com ara l’Ensemble Intercontemporain o l’Orquestra Nacional de França, i també de festivals, entre els quals els de…