Resultats de la cerca

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de Sacrae cantiones…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de mestre de…

Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P Raimondi, NA Zingarelli i V Bellini Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829 A partir de llavors hi collaborà activament en òperes com ara Il colonnello 1835 Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux , el 1835 Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo El 1850 collaborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare Després del fracàs d' Il paniere d’…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Estudià composició amb J Rheinberger el 1892 La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M Reger La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss 'La blancor del cigne', 1919-20, Ein Traumspiel 'Una obra de fantasia', 1922-24 i Die Gespenstersonate 'La sonata dels fantasmes', 1929-30, assoliren un èxit notable Durant la Segona Guerra Mundial donà suport al…

Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou l’inici d’una…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…