Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Josep Brau
Música
Compositor català.
La seva trajectòria és gairebé desconeguda D’acord amb el que es desprèn de les indicacions que apareixen a la coberta d’una obra seva conservada a la Biblioteca de Catalunya, el motet O Domine Jesu Christe , fou mestre de capella a Puigcerdà Possiblement actuà com a organista de la catedral de la Seu d’Urgell cap al 1660
Emilià Trullars
Música
Mestre català de l’Escolania de Montserrat.
Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat
Jacques Mauduit
Música
Compositor francès.
Estudià lletres, filosofia i música de forma autodidàctica La major part de la seva activitat musical, almenys des del 1581, està relacionada amb l’Académie de Poésie et de Musique de Jean-Antoine de Baïf, molts dels poemes del qual musicà d’acord amb els principis de la musique mesurée També fou amic de P de Ronsard La major part de la seva producció, però, ha desaparegut Entre les obres conservades cal destacar un llibre de Chansonettes mesurées , publicat per M Mersenne l’any 1586, tres cançons per a veu i llaüt, salms mesurats i altres peces curtes de caràcter sacre Promogué…
Joan Damascè
Música
Teòleg i compositor d’himnes bizantí.
Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que…
Erroll Louis Garner
Música
Pianista nord-americà.
Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…
Vano Il’ic Muradeli
Música
Compositor georgià.
Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les represàlies contra…
Vladimir Jankélévitch
Música
Filòsof i musicòleg francès.
Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es desconeix la…
Jaroslav Ježek
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la improvisació, sempre…
Francesco Lucca
Música
Editor italià.
De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina