Resultats de la cerca

Constituït per Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà, fou fundat el 1931 a Barcelona La presentació del grup tingué lloc el 25 de juny del mateix any en un concert de cambra a les Audicions Íntimes de l’Associació de Musica da Camera que incloïa obres de tots els seus components No es coneix cap més activitat pública del grup, que s’extingí durant la Guerra Civil Espanyola

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer  en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…

Fundat el 1965, és integrat per Wilhelm Melcher primer violí, Ida Bieler segon violí, Hermann Voss viola i Peter Buck violoncel El 1966 guanyà el premi del Concurs Villa-Lobos de Rio de Janeiro i participà, com a representant de la República Federal d’Alemanya, en el congrés mundial de les Joventuts Musicals, celebrat a París També aconseguí el Prix Americaine com a millor quartet en el prestigiós concurs internacional d’execució musical de Ginebra Dugué a terme les seves primeres gires internacionals el 1967 Enregistra en exclusiva per a Deutsche Gramophon des del 1969 Té un…

Formada per un nombre de cantors que no superà mai la quarantena, el seu repertori prioritzà la música vocal a cappella i abraçà un àmbit cronològic situat entre els segles XVI i XX Els anys de la República realitzà una extensa tasca de recopilació, transcripció i ordenació de la literatura coral autòctona, i estimulà els compositors de l’època a ampliar el repertori coral amb noves produccions L’activitat artística s’inicià l’any 1932 a la cartoixa de Valldemossa, dins el II Festival Chopin, amb la participació del pianista Arthur Rubinstein L’any 1933 Manuel de Falla, que dedicà a la…

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’organització d’aplecs…

Els seus primers directors foren H Winderstein 1893-95, Herman Zumpe 1895-97 i F Löwe 1897-98, i es dedicà a la interpretació de música contemporània L’any 1898 F Weingartner n’assumí la direcció, que conservà fins el 1905 Seguint la tradició d’interpretar la música del seu temps, l’orquestra estrenà les simfonies quarta i vuitena de Gustav Mahler, dirigides pel mateix compositor El 1911, sota la denominació d’Orquestra de la Societat de Concerts, interpretà l’estrena de Das lied von der erde 'La cançó de la terra', de Mahler, aquesta vegada sota la direcció de Bruno Walter Del 1908 al 1914 F…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…