Resultats de la cerca

Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí…

Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001

Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre…

Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer , decorat per…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…

Una de les més antigues del món, en el seu origen fou una orquestra reial dedicada sobretot a la interpretació de música durant les cerimònies religioses, en ocasions festives i solemnitats diverses Amb el temps, s’anà decantant per la música escènica, en particular l’òpera, gènere que continua tenint un lloc preferent en les seves actuacions La seu actual de la formació és un notable edifici construït en 1838-41 i anomenat Semperoper en honor al seu arquitecte, Gottfried Semper Destruït el 1945, fou reconstruït entre el 1976 i el 1985 Entre els directors que més empremta han…

Fou fundada l’any 1982 per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra , la qual des d’aleshores n’ha estat la presidenta i directora L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, on es presentaven tres títols anuals i pel qual es creà el Cor dels Amics de l’Òpera Posteriorment, a partir del 1989, el festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya L’any 1987 l’Associació fundà l’ Orquestra Simfònica del Vallès que, a més d’actuar al Cicle, desenvolupa una activitat simfònica…

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà…

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…

Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a  Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai  El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes…