Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Esa-Pekka Salonen
Música
Compositor i director d’orquestra finlandès.
Es formà musicalment a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara i inicià una carrera com a compositor Molt interessat en la direcció d’orquestra, anà a Itàlia per estudiar amb F Donatoni, a Siena, i amb N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Obtingué un ressonant èxit el 1983 quan substituí M Tilson Thomas al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, amb la Tercera Simfonia de G Mahler al programa Entre el 1985 i el 1994…
Giacomo Rusti
Música
Compositor italià, probablement d’origen alemany.
Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la…
Joan Gay i Planella
Música
Compositor i director català.
Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i Cors joves…
Jacint Boada i Casanoves
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves 1780-86 Ingressà al monestir el 1790, i fou mestre de l’escolania abans i després de la guerra del Francès, que el 1811 assolà Montserrat El 1818, en retornar l’activitat a l’escola nia, compongué peces tant per al culte com per a l’estudi dels nois, segons els escassos i precaris mitjans al seu abast L’any 1822, durant el Trienni Liberal, monjos i escolans hagueren d’abandonar altra volta el monestir, on s’installaren novament el 1824 A causa de l’exclaustració de Mendizábal 1835, Montserrat…
Agustí Borgunyó i Garriga
Música
Cinematografia
Músic i compositor.
Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…
, ,
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista català.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia…
música del monestir de Santes Creus
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc de Santes Creus, situat al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt…
música de Salamanca
Música
Música desenvolupada a Salamanca (Castella i Lleó).
La música s’ensenya a la Universitat de Salamanca des de mitjan segle XIII i era una de les màteries de l’anomenat quadrivi, format també per l’aritmètica, la geometria i l’astronomia La plaça de mestre de capella de la catedral era un càrrec especialment cobejat, ja que durant molt de temps comportà obtenir la càtedra de la universitat Aquesta capella catedralícia arribà a ser una de les més notables del món hispànic, amb un important nombre de músics i de cantants Durant els segles XVI i XVII hi visqueren diversos organistes i teòrics musicals de renom, el més conegut dels quals fou el…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Maria del Mar Bonet i Verdaguer
Música
Cantautora.
Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…
,