Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
adagio
Música
Indicació de tempo que significa lentament o amb comoditat (més lent que l'andante i menys que el largo).
Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc
muiñeira
Música
Dansa i cançó popular de Galícia, de metre binari compost (gairebé sempre 6/8) i de tempo moderadament ràpid.
Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada
cantada
Música
El fet de cantar en públic.
Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres
bomba
Música
En certs instruments de vent, fragment de tub, generalment en forma de U que, empalmat al de l’instrument, serveix per a ajustar-ne l’afinació.
Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació
tarota
Música
Instrument de vent-fusta, de doble llengüeta, que pertany a la família de les xeremies.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta de tub cònic És de fusta, sovint de ginjoler, amb un ampli pavelló i set forats digitals, més quatre o cinc de ressonància al pavelló Antigament era feta d’una sola peça De construcció artesanal i d’ús popular a Catalunya, és de dimensions considerables pot tenir entre 60 cm i 70 cm de longitud, sense inxa Per la seva sonoritat, forta i penetrant, la tarota havia estat utilitzada en actes festius i danses en espais oberts Hi ha notícies de l’instrument des del segle XVIII, però probablement ja es tocava abans Entrà en desús…
,
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl…
virolai
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes constituïdes per dos peus de dos o més versos cadascun a més d’una volta que repeteix completament, o en part, l’estructura del refrany.
Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en el rondeau…
bordó
Música
En l’orgue, joc labial tapat amb llargària real de 4', però amb sonoritat de 8'.
De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-
flautando
Música
Recurs tímbric emprat en alguns instruments de corda per a obtenir un so més o menys semblant al de la flauta.
Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris