Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard Retornà…
Chano Pozo
Música
Percussionista cubà.
Durant la infància s’inicià en la interpretació dels tambors amb motiu de la celebració dels rituals religiosos El 1947 s’installà a Nova York per treballar al club El Barrio, on tocava els tambors, cantava i ballava De seguida fou contractat per Dizzy Gillespie, que l’incorporà a la seva big-band i el presentà en un concert al Carnegie Hall i, després, en una gira europea Enregistraren una sèrie de temes, entre els quals destaquen Algo Bueno , Manteca i Cubana Be Cubana Bop La collaboració de Pozo i Gillespie fou pionera en la introducció de veritables elements de música cubana en el jazz…
The Doors
Música
Grup de rock creat l’any 1965 per Ray Manzarek (teclats), Jim Morrison (veu), John Densmore (bateria) i Robby Krieger (guitarra).
Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…
Lee Morgan
Música
Trompetista nord-americà.
Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït…
José Antonio Gómez
Música
Compositor, director i organista mexicà.
Estudià amb el seu pare, José Santos Gómez, i posteriorment amb M Corral, M Gonesta i M Izquierdo Començà la seva activitat professional com a professor substitut i director d’òpera Més tard fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mèxic Allà formà el cor i compongué molta música litúrgica per a cant i per a orgue De la seva música profana, l’exemple més conegut és Variaciones sobre el tema del jarabe , per a piano, un dels primers antecedents del nacionalisme musical mexicà El 1939 fundà una societat filharmònica que agrupava un conservatori i una editorial i on, tot i ser un fracàs…
Julià Andreu Vilanova
Música
Mestre de cant i compositor català, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant L’any…
Ernest Charles Schirmer
Música
Editor nord-americà.
Pertanyent a una família d’editors d’origen alemany actius des de mitjan segle XIX, treballà a l’empresa familiar, primer com a aprenent i finalment com a soci 1902 El 1917 fundà el seu propi negoci, l’EC Schirmer, i es dedicà especialment a la publicació d’obres musicològiques i de colleccions musicals universitàries, com ara "Choral Repertory of the Harvard University Glee Club" Més tard, començà a publicar composicions de músics nord-americans del segle XX, entre els quals destaquen Howard Boatwright, Randall Thompson, Douglas Moore i Aaron Copland Quan morí, el negoci passà a…
Hayne van Ghizeghem
Música
Compositor francoflamenc.
Serví el duc Carles el Calb de Borgonya des de la seva infantesa fins al 1472 Possiblement morí aquest any en el setge de Beauvais Si aquesta dada no és certa, potser treballà encara durant algun temps a la cort reial francesa, atès que la major part de fonts que transmeten la seva música tenen aquest origen i foren divulgades en manuscrits més tardans Se li han atribuït una vintena de chansons , la major part rondeaux en manuscrits del final del segle XV i principi del segle XVI Les dues més conegudes, que serviren com a fonament per a moltes peces d’altres compositors, són…
Temistocle Solera
Música
Llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb Teresa Rosmina En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals també…
Guido Cantelli
Música
Director d’orquestra italià.
Debutà a 14 anys amb un recital de piano Posteriorment estudià al Conservatori de Milà, centrat principalment en la composició i la direcció d’orquestra El 1943 fou nomenat director artístic del Teatre Coccia de Novara Enfrontat amb el règim feixista, fou confinat a un camp de treball a Alemanya i després a Settin, d’on s’escapà Debutà a la Scala l’any 1945 i el 1949 dirigí l’Orquestra de la NBC als EUA, convidat per A Toscanini Un any després participà al Festival d’Edimburg i inicià una sèrie d’enregistraments amb l’Orquestra Filharmonia Morí en un accident aeri En honor seu s’…