Resultats de la cerca

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes,…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a…

Vida Fou el membre més important d’una família de músics alemanys, i s’inicià en la música amb el seu pare, Christian Ferdinand Abel ~1683-1737, viola de gamba de l’orquestra del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen En morir el pare, continuà els estudis a Leipzig Saxònia, on fou deixeble de JS Bach Del 1748 al 1758 fou viola de gamba a l’orquestra de la cort de Dresden Saxònia, sota la direcció de JA Hasse, i allí coincidí amb Wilhelm Friedemann Bach Arran de les guerres prussianes, el 1759 abandonà la ciutat i anà a Londres, on s’establí com a músic de cambra de la…

Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…

Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Des del 1985 és professor d’aquesta universitat Ha impartit classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Ha alternat la seva intensa activitat pedagògica amb les gires de concerts, sovint al costat d’altres intèrprets de la talla de Yehudi Menuhin, Lynn Harrell, Yo-Yo Ma o Paul Tortelier El compositor William Schuman li dedicà el Concerto on…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les…

Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és…

Vida Estudià a Barcelona, i després ho feu a l’Escola Superior de Música de Munic, on s’especialitzà en clavicèmbal A l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena continuà aprofundint la tècnica d’aquest instrument, i posteriorment ho feu amb Kenneth Gilbert i Gustav Leonhardt Parallelament als seus estudis inicià una important tasca concertística que la portà a participar en recitals arreu d’Europa i dels EUA Enregistrà diversos discs, particularment de música catalana per a teclat i, més concretament, de l’Escola de Montserrat El 1998 es doctorà en història de l’art especialitat musicologia a la…