Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Petar Konjovic
Música
Compositor i musicòleg serbi.
Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el representant més destacat del…
Stevan Hristic
Música
Compositor i director d’orquestra serbi.
Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…
Ivan Aleksandrovic Vyšnegradskij
Música
Compositor rus.
Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a diversos pianos de…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…
Aleksandr Nikolajevic Cerepnin
Música
Compositor i pianista rus.
Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…
Dimitri Tiomkin
Música
Compositor nord-americà d’origen rus.
Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the Roman Empire A…
Maksimilian Osejevič Steinberg
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de Steinberg a…
Nicolas Slonimsky
Música
Compositor, musicòleg i director d’orquestra rus, naturalitzat nord-americà.
Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…
Al’fred Garrievic Šnitke
Música
Compositor rus.
Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de…
Lazare Saminski
Música
Compositor, director i escriptor musical nord-americà d’origen rus.
Entre el 1906 i el 1910 estudià composició i direcció amb N Rimskij-Korsakov i A L’adov als conservatoris de Sant Petersburg i Moscou Juntament amb altres estudiants del Conservatori de Sant Petersburg fundà, el 1908, la Societat per a la Música Folklòrica Jueva, i alguns anys més tard participà en l’Expedició Etnològica del baró de Guinzburg a la recerca de cants religiosos jueus al Caucas En 1915-20 destacà com a director a Tbilisi, Londres i París Installat a Nova York aquest darrer any, fou un dels fundadors de l’Associació de Compositors 1923, que dirigí fins el…