Resultats de la cerca

Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar , El…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu…

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

Estudià guitarra amb Miguel Ángel Cherubito i fou deixeble de Gabriel Brncic en les disciplines d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació També cursà estudis de música electroacústica a la Fundació Privada Phonos Gràcies a diferents beques, ha assistit als Cursos d’estiu de Darmstadt Fundador el 1982 del conjunt Vol ad Libitum, ha rebut encàrrecs de diverses institucions, entre les quals Televisió Espanyola, el Ministeri de Cultura, el Teatre Malic de Barcelona i el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea És membre de l’Associació Catalana de Compositors i autor d’obres…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular,…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També escriví música…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura Mediterrània ,…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’obra Fantasia ,…