Resultats de la cerca

Fou alumne de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda Obtingué per oposició la plaça de professor de música a l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona Fou guardonat amb diversos premis en diferents festivals catalans L’any 1878, en el Certamen Clavé celebrat al Teatre Tívoli per la Societat Coral Euterpe de Barcelona, el jurat li atorgà un premi per la peça coral La festa major A part d’obres corals, compongué també peces per a orquestra Fou mestre de capella de l’església de Santa Maria de Sants

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…

Fou deixeble de F Pedrell Compongué obres inspirades en la música popular catalana, com la Rapsòdia catalana , obres corals, alguna peça per a piano Fantasia i obres de cambra, entre les quals destaca una Serenata , per a oboè i instruments de corda Exercí també la crítica musical

Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest darrer any…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau i Eusebi Daniel Tingué un paper molt important en la vida musical d’Igualada durant els primers trenta anys del segle XX Organitzà l’Acadèmia Jordana i el 1909 fundà l’Orfeó Anoia, que dirigí fins el 1931 A més, entre el 1921 i el 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana Compongué obres corals Maig , Cireretes d’arboç , cançons, obres de cambra, per a piano Fulles d’àlbum , una sarsuela, sardanes i una obra orquestral, Rapsòdia igualadina Algunes de les seves composicions es perderen durant…

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Realitzà gires de concerts a l’estranger i fou membre i solista de l’orquestra de la Societat Filharmònica de Barcelona, creada per M Crickboom el 1897 També tocà amb el Quartet Barcelona Entre les seves composicions s’inclouen algunes operetes, com Le modèle jaloux i Le Fétiche

Inicià la seva formació a Reus, i la continuà a Tarragona Des del 1901 s’establí a la capital del Baix Camp S’interessà en la composició de sarsueles i operetes, el gènere llavors dominant, entre les quals destaquen Nieves 1901, l’opereta arrevistada El derribo del Paralelo 1905 i La vie en rose 1910 Possiblement també compongué alguna sardana

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907