Resultats de la cerca

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa Diputat al…

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on durant quatre…

A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…

Vida Es dedicà bàsicament a la composició d’òperes, encara que també té una important producció de música sacra Dins la història de l’òpera italiana, ocupà un lloc predominant durant el període que va des de l’últim G Rossini fins a les òperes de joventut de G Verdi Al final de la primera meitat del segle XIX era considerat el compositor italià de més prestigi, però les seves obres no s’han mantingut en el repertori operístic habitual dels teatres La família Mercadante es traslladà a Nàpols el 1806 i dos anys després, gràcies a les bones condicions que demostrà per a la música, el jove…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la primera…

Inicià els estudis musicals a Bolonya amb Bindi, i el 1850 ingressà al Conservatori de Nàpols, on fou alumne de G Lillo harmonia i C Conti contrapunt i composició El 1854 tornà a Bolonya i compongué la seva primera òpera, Gentile da Varano , sobre un llibret del seu germà Raffaele, que tingué molt bona acollida quan s’estrenà a Torí el 1856 El següent èxit no li arribà fins el 1867, amb la representació de la seva quarta òpera, Romeo e Giulietta , a Milà Però el punt culminant de la seva carrera correspon a Ruy Blas 1869, obra que, després d’haver passat quasi desapercebuda, el 1873 fou…