Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Teresa Berganza

Teresa Berganza
© Academia de las Artes Escénicas de España
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana Teresa Vargas, cantant d’òpera i de concert.
Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…
,
Pere Artís i Benach
Música
Historiador especialitzat en cant coral, i gestor i promotor musical.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu càrrec de la…
,
Gerd Zacher
Música
Organista i compositor alemany.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres de…
,
Eugène Ysaÿe
Música
Violinista, compositor i director d’orquestra való.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F Liszt, J…
,
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…
,
Leó Weiner
Música
Compositor hongarès.
Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme mostra també la influència de…
,
octaví
Música
Instrument transpositor que sona una octava més alt que el seu instrument de referència.
El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4’, la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue
,
Jessye Norman

Jessye Norman
JohnMathewSmith (CC BY-SA 2.0)
Música
Soprano nord-americana.
Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…
,
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…
,
Joan Nogués i Pon
Música
Guitarrista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Miquel Mas i Bargalló El 1894 fou nomenat professor de guitarra de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, centre que dirigí a partir del 1910 El 1903 ingressà al cos de professors de l’Escola Municipal de Música Desenvolupà parallelament una carrera important com a concertista Fou crític musical del diari El Día Gráfico de Barcelona És autor de diverses composicions per a guitarra, algunes de les quals transcriví per a petita orquestra, entre les quals destaca una Serenata de Andalucía
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina