Resultats de la cerca

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…

Estudià música a Dresden i Berlín Un cop finalitzada la seva formació, ingressà com a professor de piano a la Neue Akademie der Tonkunst, escola berlinesa fundada per Th Kullak, un dels seus mestres Parallelament, dugué una intensa carrera com a pianista Les seves gires com a solista el portaren a diversos països d’Europa L’any 1897 s’installà a París, ciutat on romangué fins a la seva mort Com a compositor destacà per les seves peces lleugeres per a piano, que li reportaren importants èxits També fou autor d’una òpera Boabdil , 1892, d’un ballet Laurin , 1896 i de diverses peces de cambra…

De família jueva, culta —el seu avi era el filòsof  Moses Mendelssohn— i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat Des de la seva infantesa compartí amb el seu germà Felix l’interès i el talent excepcional per la música El 1829 es casà amb el pintor Wilhelm Hensel Encara que els respectius matrimonis impediren que els dos germans es continuessin veient amb freqüència, la influència que cadascun tenia en l’altre fou sempre molt important Si bé al començament fou Felix qui era sota l’influx de Fanny, en esdevenir aquest un músic de fama mundial fou la germana qui depengué de…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre de professió Es traslladà a Halle per continuar els estudis generals a la Lateinschule i perfeccionà els seus coneixements musicals amb el director de la Societat Coral de la ciutat, el famós compositor i teòric Daniel Gottlob Türk A Halle també realitzà estudis universitaris de teologia Tot i que ja feia uns quants anys que Loewe es dedicava a la composició, el que li donà més renom en aquesta època fou la seva extraordinària habilitat com a cantant Jeroni Bonaparte, llavors rei de Westfàlia, li concedí com a mostra d’admiració una…

Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger l’antic professor de F Mendelssohn i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps

Fou alumne de F David al Conservatori de Leipzig, d’H Vieuxtemps a Brusselles i de J Joachim a Hannover Després d’alguns anys com a concertino de l’Orquestra de la Cort de Rudolstadt, emigrà amb el seu germà, el compositor Fritz Listemann, als Estats Units d’Amèrica Tocà en orquestres de Nova York i Boston, ciutat on fundà lFilharmònica, que també dirigí Creà diverses agrupacions cambrístiques, en les quals també actuà la seva filla, la soprano Virginia Listemann, i feu gires de concerts amb aquestes formacions Fou professor de violí al Chicago College of Music i a la Sherwood School of Music…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants els obtingué…