Resultats de la cerca
Es mostren 978 resultats
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Música
Escriptor català.
Tot i que conreà gairebé tots els gèneres, fou en el vessant de la poesia i, en segon terme, de la dramatúrgia, que la seva obra es vinculà amb la música Entre els compositors interessats en la seva obra poètica destacaren Eduard Toldrà Les garbes dormen al camp , 1923 Vinyes verdes vora el mar , 1924 Cançó de vela , 1926, i el Romanç de Santa Llúcia , 1924, i Enric Morera, que el 1922 estrenà l’òpera Don Joan de Serrallonga , amb text de Sagarra, de qui musicà també algunes Cançons de carrer , per a una sola veu, i La cançó dels catalans , sardana cantada per a sis veus Els anys vint…
Josep Planas i Argemí
Música
Director coral català.
Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de…
Cassià Casademont i Busquets
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i…
Leopold Massó
Música
Director coral català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i ha dirigit nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Ha estat secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals Ha impartit cursos i ha assessorat…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…
Josep Garcia i Robles
Música
Compositor i pianista català.
Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia barcelonina, com…
Joan Balaguer i Capella
Música
Compositor i fagotista català.
Estudià amb Mateu Ferrer i fou escolà de la catedral del 1838 al 1843 Des del 1853, i almenys fins al 1870, fou professor de fagot a l’Orquestra del Teatre del Liceu El 1871 inicià la seva tasca pedagògica fent classes de solfeig al Conservatori del Liceu Compongué diverses obres religioses, entre les quals hi ha dues misses a tota orquestra, un miserere, un magníficat i lamentacions per a la Setmana Santa Fou autor també de peces ballables, i també d’alguna obra de tipus orquestral i de sarsuela en català
Joan Tomàs i Parés
Música
Musicòleg, director i compositor català.
Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de…
Martí Llobet i Palaus
Música
Director i compositor català.
Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…
Joan Dotras i Vila
Música
Compositor i pianista català.
Es formà bàsicament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i orientà la seva carrera com a pianista El 1942 fou nomenat catedràtic de piano al mateix centre i el 1967 n’assolí el càrrec de sotsdirector Alguns dels molts deixebles que tingué han esdevingut, posteriorment, personalitats importants dins el panorama musical català, com és el cas, per exemple, d’Antoni Ros Marbà Les seves composicions estan molt arrelades a la tradició Autor de diverses sarsueles, entre les més populars destaquen La embajada en peligro , El caballero del amor i Romanza húngara Es dedicà…