Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
canzona
Música
Composició de caràcter polifònic desenvolupada sobretot pels músics italians dels segles XVI i XVII.
En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo…
Andreu Fortuny i Fàbrega
Música
Violinista, director i compositor.
Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya Fou un dels grans concertistes del seu temps S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més tard, també com…
,
Giacomo Puccini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del contrapunt,…
Stanislaw Wiechowicz
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment ho feu a l’Institut Dalcroze de Dresden, al Conservatori de Sant Petersburg i a la Schola Cantorum de París Després d’alguns anys de docència al Conservatori de Poznan, fou nomenat professor de composició al Conservatori de Cracòvia, càrrec que conservà fins a la fi de la seva carrera Alternà l’ensenyament amb la direcció coral i amb l’edició de publicacions musicals i collaboracions periodístiques Les seves composicions mostren un singular sentit harmònic i cromàtic, i transmeten un gran domini dels recursos orquestrals Hi…
Gaietà Gil i Llagostera
Música
Compositor, flautista i violinista català.
Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la…
Dimitár Konstantinov Sagajev
Música
Compositor búlgar.
Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert…
Nicola Sala
Música
Teòric i compositor italià.
Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del…
Ludomir Rózycki
Música
Compositor polonès.
Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha estat reconegut un notable domini dramàtic…
contrafacció
Música
Procediment pel qual se substitueix el text original d’una obra vocal per un text nou.
Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique i la ballad…
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…