Resultats de la cerca

Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…

Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou…

Estudià al Conservatori de Hèlsinki 1895-99, on cursà piano i fou deixeble de M Wegelius en les disciplines d’harmonia i contrapunt Posteriorment amplià coneixements a Itàlia, on estudià amb F Buson, i a Alemanya, on fou alumne de Wilhelm Berger Altra vegada a Finlàndia, fou nomenat director de la Societat Coral d’Estudiants Finesos, entitat per a la qual escriví diverses obres Destacà com a pianista acompanyant de la cantant Maikki Järnefelt Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1936-51, la seva obra mostra la influència de la música nacionalista i…

Membre d’una família de músics, es formà a redós de les bandes militars daneses El 1839 pogué escoltar per primera vegada obres de J Lanner i J Strauss, i el repertori l’impressionà tant que l’any següent començà a oferir concerts de música ballable seguint els patrons de les obres de Strauss En una època en què aquest tipus de música experimentava una gran difusió per tot el continent, obtingué molta anomenada com a compositor i director Des del 1843 dirigí els concerts dels jardins del Tivoli de Copenhaguen i amb l’orquestra dels concerts feu diverses gires pel país i a l’…

La mort del seu germà, un amor desgraciat i la incompatibilitat de la seva condició de pastor luterà amb els dubtes de religió que l’assetjaven donaren a la seva obra un caràcter ombrívol que, tanmateix, coexistí amb ocasionals expressions d’humor Molt afeccionat a la música, mostrà una devoció especial per WA Mozart, a qui feu protagonista d’una de les seves narracions més celebrades, Mozart auf der Reise nach Prag 'Mozart en el viatge a Praga', 1855, i a la vegada demostrà una clara aversió per R Wagner La música, d’altra banda, és un tema recurrent en els seus poemes, que…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1951 debutà al Teatro Mercadante de la mateixa ciutat amb La Traviata Fins el 1956 romangué com a assistent al Teatro San Carlo de Nàpols i posteriorment fou director musical a Linz 1961-62 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-68 L’any 1967 debutà a l’Òpera de San Francisco i el 1971 ho feu al Covent Garden de Londres, on el 1987 dirigí una reeixida versió de La bohème Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Americana de Nova York del 1982 al 1984 Dirigí per última vegada el 1989, poc abans de morir, i ho feu a Munic, en una reeixida…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…