Resultats de la cerca

Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs Beethoven sonata per a piano opus 106, Hammerklavier , 1r moviment, compàs 38, sobre un grup de notes Schönberg Sechs kleine Klavierstücke , opus 19, núm 6, entre les dues darreres corxeres de la peça i també sobre una barra de divisòria Liszt sonata Après une lecture du Dante , compassos 6-7 o una coma de respiració…

En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del segle XVIII…

Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant  armeni  Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…

Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou  Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i  Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979 Isidor Marí…

Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…