Resultats de la cerca

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda Llegenda del cor menjat , que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al segle XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1951 fundà el  Cor Madrigal , que dirigí fins el 1981 i amb el qual mantingué una intensa activitat que donà a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI i XVII, i també el contemporani Més tard, per encàrrec de la Universitat de Barcelona, fundà la Coral de Ciències de l’Educació 1992, tasca que compaginà amb el projecte de recuperació de l’antiga capella de música de Santa Maria del Pi Barcelona, de la qual fou director des d’aquest any fins al 2005 Participà en jornades pedagògiques, i també en congressos…

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…

Vida Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència La seva família procedia originàriament de la vila de Buxtehude, al sud-est d’Hamburg, i els seus avantpassats s’installaren a Oldesloe, al ducat de Holstein, al principi del segle XVI Es formà musicalment amb el seu pare, l’organista i mestre de capella Johannes Buxtehude 1602-1674 L’any 1660 fou nomenat organista a l’església de Santa Maria de Helsingør, a l’illa de Sjaelland Dinamarca Vuit anys més tard, el1668, succeí Franz Tunder com a organista de…

Reconegut solista, impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona de la qual fou sotsdirector Creador d’una obra que inclou la música de cambra, les cançons i les peces per a piano, les seves composicions pedagògiques són força conegudes actualment Entre aquestes cal incloure el Método de solfeo , la Técnica del piano i Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos Insert en una estètica d’ascendència romàntica amb llenguatge musical postlisztià, del conjunt de la seva obra sobresurten les Dues sonates per a piano , la Petita suite per a quintet de corda i piano 1931 i la…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max Roach , 1954…