Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Teatre Principal
© Fototeca.cat
Teatre
Teatre de Palma (Mallorca), situat al carrer de la Riera, dedicat a les arts escèniques, teatrals i musicals inaugurat l’any 1667 amb el nom de Casa de les Comèdies.
El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…
,
Salvador Alarma i Tastàs
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a collaborar amb…
, ,
Plácido Domingo
© La Opera / Robert Millard
Música
Tenor i director d’orquestra.
Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…
,
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…
Fèlix Millet i Tusell
RTVE
Entitats culturals i cíviques
Empresari.
Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…
,
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
Juli Garreta i Arboix
Música
Compositor català.
Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig -rellotger i músic-, i de Ramon Novi -director de coral- Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després destada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent rica i…
Montserrat Caballé i Folc
Música
Soprano lírica, cantant d’òpera i de lied.
Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…
,
Pablo Martín Melitón de Sarasate y Navascués
Música
Violinista i compositor navarrès.
Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou rebut per la…
Josep Anselm Clavé i Camps
Música
Director de cors i compositor català.
Vida Nasqué en una família modesta però relativament ben situada A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Aleshores s’oferí com a músic a diversos cafès de Barcelona i es dedicà a cantar i compondre cançons que després aplegà sota el títol El cantor de las hermosas Durant els anys…