Resultats de la cerca

Tot i ser pròpia de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i sotto voce

D’origen humil, fou gairebé autodidacte Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808 A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus contemporanis Dedicat…

Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons que es tracti…

Es compon d’una estrofa inicial o proemi i d’un seguit d’estrofes anomenades "estances" oikoi , al final de cadascuna de les quals es respon amb el refrany amb què acaba el proemi És un poema acròstic, és a dir, que amb la lletra inicial de cada estrofa es forma una frase El terme kontàkion , mot derivat de kontós 'petit', indica un bastó petit entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia el poema Originari de la Síria de parla grega, al segle V, està estretament emparentat amb el madraša siríac i, com aquest, és una poesia didàctica El principal compositor de kontàkia fou Romà el…

Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió…

Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…

El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a utilitzar la longa…

Es pot abreujar cresc La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle tancat que es va obrint, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el crescendo perquè el resultat sigui fidel a la seva intenció

L van Beethoven Sonata per a piano núm 8 en do m , op 13, I © Fototecacat/ Jesús Alises