Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la seva funció…
trigon
Música
Neuma que equival a tres notes, les dues primeres de so idèntic i la tercera més aguda, o bé la segona d’alçada més elevada que les altres dues, aquest cas menys freqüent que l’anterior.
El mot llatí trigon o trigonus , derivat del grec trígonos 'triangular', li ve de la forma per mitjà de la qual es representa tres punts situats als vèrtexs d’un triangle precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae , per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera
quadruplum
Música
Terme utilitzat en la teoria medieval per a designar la 4a veu o la veu més aguda d’una peça polifònica a quatre veus, i, alhora, una peça polifònica a quatre veus (organum quadruplum).
Del període de l' Escola de Notre-Dame es conserven dos organa quadrupla , és a dir, a quatre veus, la més aguda de les quals és un quadruplum
triplum
Música
Terme utilitzat en la teoria medieval per a designar la 3a veu, afegida al tenor i al duplum, d’una peça polifònica que pot presentar tres o quatre veus.
També s’empra per a caracteritzar una peça polifònica a tres veus organum triplum El triplum es pot trobar en el repertori de Notre-Dame, tant en organa com motets o conductus A partir del segle XV, el terme fou substituït per cantus o superius , encara que subsisteix en termes com treble anglès o tiple castellà
duplum
Música
Un dels noms per a la veu composta sobre el tenor en els organa i les clausulae del període de Notre-Dame.
El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
tripla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 3:1.
Formant part de l’expressió proportio tripla proportio s’aplicava a les relacions mètriques caracteritzades per aquesta proporció
dupla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 2:1.
Amb aquest nom es coneixia l’interval de 8a J, per la relació de freqüències de les notes que la integren També s’aplicava, formant part de l’expressió proportio dupla , a les relacions mètriques proportio
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…