Resultats de la cerca

Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la seva funció…

El mot llatí trigon o trigonus , derivat del grec trígonos 'triangular', li ve de la forma per mitjà de la qual es representa tres punts situats als vèrtexs d’un triangle precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae , per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera

Del període de l' Escola de Notre-Dame es conserven dos organa quadrupla , és a dir, a quatre veus, la més aguda de les quals és un quadruplum

També s’empra per a caracteritzar una peça polifònica a tres veus organum triplum El triplum es pot trobar en el repertori de Notre-Dame, tant en organa com motets o conductus A partir del segle XV, el terme fou substituït per cantus o superius , encara que subsisteix en termes com treble anglès o tiple castellà

El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula

En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc

Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia

Formant part de l’expressió proportio tripla proportio s’aplicava a les relacions mètriques caracteritzades per aquesta proporció

Amb aquest nom es coneixia l’interval de 8a J, per la relació de freqüències de les notes que la integren També s’aplicava, formant part de l’expressió proportio dupla , a les relacions mètriques proportio

Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…