Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
diesi
Música
Desviació de la quinta del llop respecte de les altres quintes en el sistema mesotònic de quart de coma.
Aquesta quinta és la que correspon al sol♯-mi♭ en realitat una 6a dis, interval enharmònic de la 5a J, i resulta 42 cents més llarga que les altres, o 36,5 cents més llarga que la 5a És una desviació superior a un terç de semitò del temprament regular
joc partit
Música
Gènere poètic dels segles XII i XIII propi de trobadors i trouvères, en què pren forma un debat a dos que enfronta els contrincants respecte a un tema, habitualment amorós.
En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la intervenció…
música
Música
Del llatí musica, traducció del grec mousiké ('de les muses').
En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…
cos
Música
Part estructural dels instruments cordòfons que suporta la tensió de les cordes i sovint porta incorporats els ressonadors principals, la taula harmònica i la caixa de ressonància.
Sol ser la part més voluminosa de l’instrument En els instruments aeròfons s’anomena cos la part principal o central del tub, que en molts casos és intercanviable amb altres cossos recanvi cos de recanvi per a obtenir diferents afinacions
picacanyes

Picacanya
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica, es fa servir…
cap
Música
Part superior de l’extrem del tub dels instruments aeròfons, anomenada també capçal, on generalment s’allotgen els mecanismes productors del so, com l’embocadura, el bisell, les canyes i els broquets.
En els instruments construïts en diverses seccions, aquesta part -encaixada amb una junta extensible que permet variar l’afinació absoluta de l’instrument, tot allargant o escurçant el tub- es pot separar fàcilment del cos La seva forma sol estar condicionada pel tipus de generador de so acoblat
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…
díton
Música
Interval format per dos tons sencers, per la qual cosa és equivalent a la 3a M.
El terme pertany pròpiament a la teoria medieval amb el nom llatí de ditonus i actualment el seu ús no és habitual