Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Francisco Bernardo Pulgar Vidal
Música
Compositor peruà.
Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments tradicionals andins 1996…
Santi Arisa
Música
Cantant, bateria i compositor.
Vida Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon 1971 i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus 1982, que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el…
,
Luigi Ferdinando Tagliavini
Música
Organista, clavicembalista i musicòleg italià.
Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves aparicions com a…
Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez
Música
Pianista.
Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas 1980 i La…
Hannes Kästner
Música
Organista i clavecinista alemany.
Feu els primers estudis musicals a la Thomasschule de Leipzig i els continuà a la Hochschule für Musik de la mateixa ciutat Fou deixeble de l’organista Günther Ramin El 1953 fou nomenat organista titular de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria artística, amb aparicions esporàdiques com a concertista internacional Des del 1960 fou també professor de la Hochschule de Leipzig El 1984 abandonà la seva plaça a l’església de Sant Tomàs, després de trenta-cinc anys d’activitat ininterrompuda Fou considerat un dels grans intèrprets alemanys de l’…
Hans Wallat
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director permanent de…
Philippe Herreweghe
Música
Director de cor i d’orquestra belga.
Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar, amb P Beaussant, l’Ensemble…
,
Ernest John Moeran
Música
Compositor anglès d’origen irlandès.
Estudià al Royal College of Music abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i en acabar el conflicte continuà els estudis amb J Ireland Durant les primeres dècades del segle XX, la seva música estigué marcada per la influència de F Delius i J Ireland, i treballà en peces petites i de caràcter líric Three Piano Pieces , 1919 De la seva obra cal destacar l' String Trio 1931, que establí el seu estil i el situà entre els principals compositors del moment Amb la Symphony in G minor 1934-37, començà una sèrie d’obres de més envergadura que demostren l’altra cara de la seva personalitat…
Manuel Saderra i Puigferrer
Música
Compositor i director coral.
Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes…
,
Josep Saderra i Puigferrer
Música
Compositor.
Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…
,