Resultats de la cerca

L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant no sigui una simple proporcionalitat Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz La intensitat de la referència es varia fins que la seva…

El terme és usat en oposició a idioglot En alguns instruments, principalment de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o amb plectres Si aquests generadors són fets d’un material diferent, l’instrument rep aquest nom en la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les sanses africanes o les caixes de música, on les llengüetes metàlliques estan fixades sobre ressonadors de fusta En algunes guimbardes també es poden trobar llengüetes de metall fixades a marcs d’altres materials

És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del mateix…

És utilitzat per oposició a diatònic, terme que s’aplica als instruments que només produeixen notes diatòniques

Tant en els instruments aeròfons de bisell com en els de broquet, en variar la velocitat de l’aire que genera el so, el tub de l’instrument pot vibrar en diferents modes i produir la nota fonamental del tub o bé algun dels seus harmònics Aquest recurs, aprofitat pels instrumentistes i d’acord amb les característiques acústiques de cada tub, permet la producció de més o menys notes Els instruments naturals no tenen forats, ni claus ni altres mecanismes per a variar la llargada del tub Malgrat la seva dificultat d’ús, fins al segle XVIII van tenir un paper important en l’orquestra trompes i…

S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos contrabaix de canya, flauta de bec contrabaix, el contrabaix d’una família d’instruments sona una octava més greu que la del baix de la mateixa família

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -bugle baríton, saxòfon baríton- S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura Tessitura del baríton © Fototecacat/ Jesús Alises

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta tenor, saxo tenor, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…