Resultats de la cerca

A Caimari creà la fundació el 1979 a Búger, Mallorca Des dels inicis ha estat gestionada per un patronat format per artistes, intellectuals, entitats del món cultural illenc i també per institucions públiques com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca El 1979 la fundació creà el segell discogràfic UM Unió de Músics, amb el qual s’han editat diverses colleccions de CD La principal activitat ha estat fins avui el Festival Encontres de Compositors, que s’ha celebrat anualment des del 1980 L’Àrea de Creació Acústica ha organitzat altres cicles musicals, entre els quals,…

Els clauets solen estar fixats sobre la taula harmònica, i la seva posició -que sovint s’identifica amb una escola o àrea de construcció- influeix en el so i el timbre de l

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Començà tocant per l’àrea de Detroit amb diversos músics, incloent el seu germà Thad i Billy Mitchell El 1956 s’establí a Nova York, on tocà i gravà amb JJ Johnson i Sonny Rollins, entre d’altres El 1960 entrà en el nou quartet de John Coltrane, cosa que suposà l’inici d’una associació de cinc anys que esdevingué una de les més significatives de la història del jazz L’any 1966 feu una breu estada a l’orquestra de Duke Ellington, però de seguida continuà treballant amb grups propis, sempre amb músics excellents, que actuaren per tot el món durant les dècades següents El teixit…

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…

De jove tocà en grups de swing de l’àrea de Boston i, a la meitat dels anys quaranta, després de pertànyer a l’orquestra de Luis Russell, començà a treballar a Nova York, sobretot amb Lester Young i Charlie Parker Als anys cinquanta formà part del trio de Sarah Vaughan, i també actuà i enregistrà amb els millors músics de l’època, com ara Bud Powell, Thelonious Monk i Phineas Newborn Els anys seixanta creà el seu propi conjunt i enregistrà l’àlbum Out of the Afternoon 1962 També collaborà amb John Coltrane i Chick Corea, entre molts altres Bateria de gran personalitat, un dels…

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…