Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Donald E. Cherry
Música
Cornetista nord-americà de jazz.
El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…
Collectif Musical 2e 2m
Música
Conjunt instrumental francès fundat el 1971 a Champigny sota la direcció de Paul Méfano.
Ha desenvolupat una intensa tasca en el terreny de la interpretació d’obres contemporànies i de la investigació musicològica Ha estrenat obres de diversos compositors L Berio, G Sinopoli, I Xenakis, G Auric, A Clementi, H Dutilleux, etc, escrites expressament per a la formació El 1975 es creà, en el mateix collectiu, el Quartet Francès 2e 2m, formació de corda que ha estrenat igualment obres de P Méfano, C Halffter, T Baird o A Payne, entre d’altres
D ésiré-É mile Inghelbrecht
Música
Director i compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb P Rougnon, A Taudou, Bourgault-Docoudray i G Caussade Després de treballar com a violinista d’orquestra, feu el seu debut com a director al Théâtre des Arts el 1908 Entre les orquestres que dirigí cal esmentar la del Théatre des Champs Elysées 1913, l’Orquestra Pasdeloup 1928-32, l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, que fundà ell mateix el 1934, i la de l’Òpera de París 1945-50 Fou un fervent defensor de l’obra de C Debussy, del qual era amic íntim i sobre el qual escriví una monografia 1953 Com a compositor es caracteritzà per una acurada i…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Manos Khatzidakis
Música
Compositor grec.
De formació autodidàctica, fou una peça fonamental en la divulgació, a Grècia, de les noves tendències musicals provinents dels Estats Units, que comportaren l’arribada de nous universos sonors a un país musicalment isolat després de la Segona Guerra Mundial Creà la Competició Manos Khatzidakis de l’Institut de Tecnologia d’Atenes, que serví de plataforma de llançament de l’obra de compositors com I Xenakis, A Logothekis o Th Antoniou Vinculat a l’Òpera Nacional, l’Orquestra de ld’Atenes i l’Orquestra Experimental d’Atenes, la seva obra denota un equilibri entre una peculiar lectura del…
Francesco Antonio Rosetti
Música
Compositor i contrabaixista bohemi.
Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de concertants,…
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Julius Korngold
Música
Crític austríac, pare del compositor E. W. Korngold.
Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina