Resultats de la cerca

En una partitura sol indicar-se emprant aquest mateix terme, sia sencer o abreujat accel Termes com affrettando o stringendo són utilitzats sovint com a equivalents

De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües

Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del…

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les Conferències Musicals de…

Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana de l'…

Es coneix també amb els noms de tuna o rondalla ^

El terme començà a ésser utilitzat amb freqüència vers el segle XI i, molt probablement, deriva del mot llatí jocularis o joculator Els joglars es guanyaven la vida entretenint els altres, ja sia amb la música, amb la narració d’històries o amb l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs Els joglars foren els responsables de la difusió de les obres literàries medievals, tant de les narracions de gestes com de la poesia lírica La seva activitat estava molt vinculada també a la dels histrions i els mims, amb una forta càrrega de gestualitat Segurament per aquesta raó el terme tingué…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…