Resultats de la cerca

Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París

Estudià piano i composició al Conservatori del Liceu El 1866 fou nomenat professor d’aquest centre, però dimití i es dedicà a l’ensenyament privat Tingué com a deixebles E Bosch i M Rodríguez d’Alcàntara Entre les seves obres destaquen Barcarola , Rapsòdia i altres peces per a piano, així com alguns romances Traduí a l’italià llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Formada a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, completà els seus estudis de composició amb Melcior Rodríguez d’Alcàntara i els de violí amb Matthieu Crickboom Realitzà diferents concerts per l’Estat espanyol, França i Suïssa El 1929 fundà l’Acadèmia de Música Ònia Farga i l’associació Música Pro Amore Artis La seva obra inclou música per a violí i piano, per a veu i piano i per a conjunt instrumental Cal destacar-ne les Glosses sobre cançons populars catalanes 1914, per a piano, i l’obra escènica La bella Lucinda , amb text de F Pujulà i Vallès

Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…

Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític  Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora  Isabel Güell  i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la  Companyia…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…

Fundada el 1565 per Estacio de Sá amb el nom de São Sebastião, des del 1763 fou capital del sud del Brasil, moment a partir del qual es convertí en un important centre d’activitats musicals L’arribada de la cort portuguesa -que hi tingué la seva residència entre el 1808 i el 1821- li donà una gran esplendor, consolidada quan esdevingué seu de l’imperi brasiler, des del 1822 fins al 1899 Amb la proclamació de la República fou la capital federal, però cap al 1950 perdé importància davant de São Paulo Les notícies sobre les activitats musicals a la catedral durant els segles XVII i XVIII, època…